Cada individu arriba a la parella amb unes vivències procedents de la seva història personal i familiar. Per aquesta raó, encara que sembli d’entrada senzill, tenir un projecte comú no sempre ho és. La vida corre i no sempre s’aconsegueix construir una manera de funcionar adequada per als dos. Per això, en psicoteràpia és útil revisar el significat de les decisions passades, reforçar les capacitats dels membres de la parella i, en un clima d’intimitat, afecte i pertinença, aconseguir un retrobament, una reconciliació i el recomençament d’una nova etapa junts.
En altres casos, la Psicoteràpia de Parella és útil per aclarir la viabilitat de la relació de parella i, en cas de separació, fer-ho d’una forma serena i sense rancúnia. Així mateix, quan hi ha fills, promovem que els ex-cònjuges estableixin els pactes necessaris per assegurar l’estabilitat emocional i material dels fills i d’ells mateixos.
És normal que inicialment els membres de la parella no sentin la mateixa urgència per acudir a un professional; per aquest motiu, amb independència de qui ha sol·licitat l’ajuda, des de la primera sessió procurem que cadascú pugui expressar com pensa, sent i experimenta les circumstàncies que els ha portat a aquesta situació. És important també determinar què és el que desitja cadascun, perquè no sempre és coincident i, per poder iniciar la psicoteràpia, cal establir com a mínim un objectiu comú. Quan no hi ha acord, es realitzen algunes sessions individuals per aclarir quines són les necessitats personals.
La teràpia comença per conèixer a cadascun dels membres de la parella, així com la seva descripció de la família en la qual van créixer i es van educar. A continuació, ens endinsarem en com construir la relació de parella i com s’ha desenvolupat, en quin moment van aparèixer les primeres dificultats, quines són les solucions intentades i com han evolucionat fins al moment present.
Sovint els objectius de parella evolucionen al llarg de les sessions de Psicoteràpia, fruit d’una major profunditat, de la reinterpretació del que ha passat o de la clarificació de les prioritats. Arribats a aquest punt, es pot redefinir amb més precisió l’objectiu comú. Això permet iniciar una sèrie d’estratègies encaminades a aconseguir-ho.
La presència dels fills sol resultar altament estimulant, però en ocasions pot donar lloc a la pèrdua de la compenetració si s’ha produït un desplaçament de la parella, si no s’arriba a un equilibri a l’hora d’exercir els diferents rols parentals o si no hi ha unitat en les decisions que s’han d’adoptar.
S’acostuma a recórrer a Psicoteràpia de Parella davant les següents situacions:
Problemes de comunicació.
Dificultats en la gestió de diners, desacords sobre l'educació dels fills, influència de les famílies d'origen, desavinences sobre la utilització dels temps individuals, de parella o de família, el repartiment de les tasques domèstiques, etc.
Relacions sexuals insatisfactòries i dificultats per a la procreació.
Desacords sobre els projectes de família.
Infidelitat.
Gelosia desmesurada.
Agressivitat i violència psicològica, verbal o física.
Addiccions: alcohol, joc, internet, pornografia, compres compulsives, etc
Preparació d'una separació i mediació sobre els acords necessaris.
Presència d'un trastorn mental o una altra malaltia.