26 maig Viure en família: la riquesa de la diferència

Amb la neuropsiquiatra infantil i psicoterapeuta italiana Mariolina Ceriotti Migliaresi, el 7 de febrer de 2020.

Assistim a les conferències de la Dra. Ceriotti amb molt d’interès, no només per la seva àmplia experiència assistencial amb nens i per la seva tasca com a psicoterapeuta de famílies i parelles, sinó també perquè és l’autora, entre d’altres, d’un excel·lent llibre: “Eròtica i materna: un viatge a l’univers femení”, de l’Editorial Rialb.

En les seves conferències la Dra. Ceriotti va remarcar la importància per a la salut mental dels individus i les seves famílies, de mantenir la presència d’allò femení i allò masculí com elements identitaris. També de la seva influència en la configuració de les tasques educatives com a pares i mares: tots necessaris i, al mateix temps, complementaris. Va parlar molt de l’etapa de la preadolescència en la qual el jove i la jove, han de poder desenvolupar la seva necessitat de ser diferents del seu pare i la seva mare, respectivament i, a el mateix temps, de tenir un model d’home i de dona a qui admirar.

El distanciament de la jove de la seva mare necessita la col·laboració de el pare. La Dra. Ceriotii va venir a dir que en la mirada del seu pare, la jove ha de veure la dona en la que vol que es converteixi, a manera de permís, d’imatge, de confiança. I el mateix li passarà al jove que veu a la mirada de la seva mare l’home en què s’ha de convertir.

Del seu llibre “Eròtica i materna” ens agradaria ressaltar les seves paraules:

“Vam comprovar que la seva força (de les dones) consisteix moltes vegades en una intel·ligent capacitat d’adaptació: estan tan segures de si mateixes que es poden permetre estimar l’home que han triat pel què és, tot i la seva imperfecció. Saben estar properes a ell i valorar-lo, saben donar la dimensió justa als seus defectes, i reconèixer positivament la seva contribució a les seves vides. Això no té res res a veure amb la feminitat que desafia a l’home amb les seves pròpies armes, o que intenta dominar mitjançant el sexe. Però tampoc s’assembla a aquestes dones que se sotmeten de forma sacrificial o, al contrari, que humilien l’home criticant i corregint contínuament com si fos un nen. La dona que sap estar tranquil·lament en el seu lloc respecte a l’home, i li permet expressar amb llibertat els seus aspectes masculins.

Una dona així és bona companya per a l’home, perquè és capaç d’identificar-se amb ell sense perdre’s a si mateixa. És una bona mare, perquè deixa que ell sigui pare. És una bona amant, perquè és capaç de donar i rebre “.